El Cementiri de Vilanova i la Geltrú opta al premi de ‘Millor monument arquitectònic’ de l’Estat

9 d'agost de 2016.- El Cementiri de Vilanova i la Geltrú és el finalista de la tercera edició del Concurs de Cementiris d’Espanya, dins la categoria de Millor monument arquitectònic. Per a la candidatura, Vilanova ha presentat el panteó de l’escriptor, periodista i polític Víctor Balaguer (1824- 1901), d’estructura neogòtica i amb trets modernistes a nivell escultòric, el més important del cementiri garrafenc i un dels més bells, originals i simbòlics del llegat funerari del modernisme català.

En aquesta ocasió, el sepulcre funerari de Víctor Balaguer competeix a la seva categoria amb altres nou monuments funeraris d’arreu de l’Estat, rellevants pel seu valor artístic, significat o conservació. Les votacions per escollir el millor candidat estan obertes al públic general fins al 30 de setembre de 2016 a través de la pàgina web de la revista organitzadora del certamen, Adiós Cultural, a www.revistaadios.es.

A més de Millor monument arquitectònic, el concurs consta de tres categories més, Millor cementiri, Millor història i Millor iniciativa mediambiental. En aquesta darrera, també s’hi troba un altre cementiri català, el del Prat de Llobregat, que, com el de Vilanova i la Geltrú, és de titularitat pública i està gestionat per Àltima, grup funerari amb més de 300 anys d’experiència al sector.

Un monument funerari carregat de simbologia

El Cementiri de Vilanova i la Geltrú compta amb un ric patrimoni artístic funerari, principalment de finals de segle XIX i principis del XX, motiu pel qual forma part de la Ruta Europea de Cementiris de l’ASCE –Association of Significant Cemeteries of Europe-. Entre els monuments funeraris més rellevants del recinte, destaca el panteó de Víctor Balaguer, projectat el 1905 per l’arquitecte Bonaventura Pollés. Aquest sepulcre es caracteritza per la forma trapezoïdal, que recorda els pilots dels temples egipci. Però un dels aspectes més rellevants i admirables d’aquest panteó és la simbologia. D’una banda, el sepulcre compta amb la inscripció en llatí patria, fides, amor (pàtria, fe, amor), lema dels Jocs Florals, el concurs de poesia en català que Balaguer va impulsar. Així mateix, a cada punt cardinal del panteó s’hi representen els escuts de Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Catalunya i Castella i Lleó, ja que l’autor va tenir càrrecs polítics a diferents punts de la geografia espanyola.

Altres símbols referents a l’escriptura es troben a la part superior del monument: la lira, símbol del poeta, i la ploma, al·legoria del literat. També es visualitzen diversos elements vegetals com ara branques –d’origen pagà i que a l’hivern són símbol de mort i a la primavera, de vida-; la palma –que simbolitza la puresa de l’ànima-; el llorer –la victòria de l’ànima sobre la mort corpòria-; i múltiples flors i plantes com la rosella o l’opi. Molt relacionat amb el món de la maçoneria, trobem el símbol de l’home, que a l’escola pitagòrica significa la perfecció -cal tenir present que Víctor Balaguer era un maçó que va arribar al grau 33, el més alt-; l’estrella de cinc puntes, que representa els cinc sentits; o el mussol –de fet, el sepulcre se sustenta sobre quatre exemplars d’aquesta au-, símbol de la saviesa i indicatiu de bona sort, però també en tant que ocell nocturn, anunciador de la mort. Tot i estar vinculats amb la maçoneria, aquests tres elements també són molt presents a la religió catòlica, de la qual Balaguer era devot.

Finalment, el monument mostra l’epitafi en castellà Sin amor para mí, lo tuve para todos, significatiu de la vida i la personalitat altruista de l’escriptor. En llatí, també apareixen el seu nom i el de la seva dona, Manuela Carbonell, les dates de naixement i defunció d’ambdós, i s’esmenta la voluntat de ser enterrats a Vilanova i la Geltrú.