El cementiri de Roques Blanques, espai pioner a Espanya per a l’estudi dels ratpenats

El Papiol (Barcelona), 25 d’octubre de 2012.

El Cementiri Comarcal de Roques Blanques, ubicat al Papiol (Barcelona), ha posat en marxa  la primera estació permanent d’escolta d’ultrasons de ratpenats de l’Estat. La instal•lació permetrà aportar informació constant de l’activitat d’aquests animals en el territori, actualment amenaçats en la majoria d’entorns on viuen. L’estació permanent permetrà obtenir dades sobre la riquesa d’espècies de ratpenats i sobre la seva activitat, ja sigui de caça, social o de pas, entre altres.

Aquesta iniciativa s’emmarca en la política de protecció de la flora i fauna autòctones que Roques Blanques ha dut a terme des dels seus inicis, tal com reconeix Joan Ventura, director de l’àrea de Cementiris de Serveis Funeraris Integrals (SFI), empresa gestora d’aquest cementiri públic: “Les característiques de Roques Blanques fan d’aquest cementiri un espai únic, ja que les seves 50 hectàrees estan totalment integrades en l’entorn natural del Parc Natural de la Serra de Collserola”. Roques Blanques va ser el primer cementiri de l’Estat i el tercer d’Europa a aconseguir la certificació europea EMAS, la més estricta a nivell mediambiental.

El projecte de l’estació fixa d’escolta de ratpenats és únic i pioner a Espanya. Es tracta d’un projecte el biòleg Carles Flaquer, coordinador de l’àrea de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG), en col•laboració amb Xavier Puig, de l’Associació Galanthus, i l’empresa tecnològica Advancare. La iniciativa complementa els estudis realitzats al llarg d’aquests anys per encàrrec del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i s’engloba dins una campanya que continuarà el 2013 a tot Catalunya. “La col•locació de la primera estació fixa al cementiri de Roques Blanques és idònia perquè podem situar-la en un entorn natural, enmig del bosc, a l’abast dels tècnics i perquè a la vegada estarà protegida pel recinte del cementiri”, apunta Carles Flaquer. A través d’aquesta iniciativa , l’àrea de Quiròpters del MCNG busca crear sinèrgies entre la tecnologia i la biologia, amb l’objectiu de contribuir a l’obtenció de dades per al coneixement científic. Concretament, s’obtindrà informació sobre ratpenats en situacions climatològiques diverses i durant tots els períodes de l’any, de manera que s’espera observar relacions entre els factors mediambientals i l’activitat d’aquests animals. En aquest sentit, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat i el MCNG estan treballant des de fa temps en la recerca de les relacions clima-activitat per determinar la idoneïtat dels ratpenats com a indicadors dels impactes del canvi climàtic a Catalunya.

Els ratpenats, uns bioindicadors excel•lents

“Hi ha diverses experiències que demostren que els ratpenats són excel•lents indicadors de la qualitat dels hàbitats i uns animals sensibles als canvis produïts pels humans als ecosistemes”, explica el biòleg Carles Flaquer. El seu metabolisme i la capacitat d’emmagatzemar greixos fa que els ratpenats siguin indicadors d’acumulació de contaminants més precisos que els ocells o els insectes. Actualment, estan amenaçats fortament a la majoria de zones del planeta a causa de l’acció de l’home.

Segons Joan Ventura, director de Cementiris de SFI, “a través d’aquest projecte contribuïm al coneixement i protecció d’aquests animals, però també a combatre el mosquit tigre, molt present als cementiris, ja que els ratpenats són insectívors voraços que ingereixen el 100% del seu pes en insectes cada nit i per això tenen un paper cabdal a l’hora de controlar les poblacions d’insectes”.

Els ratpenats o quiròpters compten amb un nombre molt extens d’espècies (més de 1.200 a la Terra). A Catalunya hi ha 30 espècies de ratpenats i a tot l’Estat en trobem fins a 34, totes elles insectívores, distribuïdes per tots els ecosistemes i, en alguns casos, amb una clara especialització per a l’hàbitat. Són el grup més divers de mamífers existent a l’Estat.

Roques Blanques, compromès amb el medi ambient

Amb una extensió de 50 hectàrees i unes construccions funeràries que s’integren perfectament a l’entorn natural de la muntanya de Collserola, Roques Blanques s’ha caracteritzat des de la seva construcció, l’any 1984, per la protecció de la flora i la fauna autòctones (com ara els amfibis, els eriçons foscos o l’esquirol comú), l’estalvi de recursos energètics (reducció del consum d’aigua i paper), la prevenció de la contaminació i la reducció dels impactes mediambientals (reciclatge de residus, control de les emissions atmosfèriques de forns, potenciació de l’ús de fusta de tala controlada). En aquest sentit, es recomana als visitants del cementiri l’ús de flors naturals que poden reciclar-se com a adob. El cementeri ofereix també innovadores alternatives ecològiques per donar resposta a la creixent incineració, com el Bosc de la Calma i l’Arbre Familiar, opcions de sepultura que afavoreixen a la vegada la reforestació del bosc de Collserola amb la plantació d’un arbre –alzina, alzina surera o pi- sobre una o diverses urnes biodegradables; o el Jardí del Repòs, un espai per a les cendres que permet controlar i gestionar les urnes no ecològiques evitant-ne així l’abandonament en espais naturals. El disseny totalment integrat a la natura del cementiri de Roques Blanques és fruit dels arquitectes Batlle i Roig. El projecte va ser finalista dels premis FAD d’arquitectura i és l’únic d’aquestes característiques a l’Estat.